Pirineus Espanyols->Pirineu Català->

• BREU HISTÒRIA DEL BERGUEDÀ
  DELS ORÍGENS AL MÓN ROMÀ
  
  La primera manifestació d' un poblament al Berguedà data del període epipaleolític, fa uns 8.000 anys, i la constitueix el jaciment de la Font del Ros, dins el mateix nucli urbà de Berga.
  Vers el 3r mil·lenni aC, el Berguedà estava poblat per unes comunitats humanes que habitaven en llocs elevats i protegits, i que tenien com a activitats econòmiques bàsiques, la cacera, la recol·lecció i una agricultura incipient.
  Entre els anys 2000 aC i el 1500 aC, en el període calcolític, trobem al Berguedà restes de la cultura megalítica. Els seus protagonistes enterraven els difunts en sepulcres col·lectius fets amb pedres de grans dimensions, acompanyats d' un ric aixovar i amb mostres d' un complex ritual funerari.
  A principis del primer mil·lenni aC, aquestes comunitats rebran la influència dels anomenats pobles dels camps d' urnes que, procedents de l' Europa central, aportaran una nova forma d' enterrament, la incineració, i el coneixement de la metal·lúrgia del ferro.
  L' etapa ibèrica, entre els segles VI i III aC, és coneguda al Berguedà gràcies als jaciments de la Canal dels Avellaners (Berga), el Serrat dels Lladres (Puig-reig), Can Bonells (Santa Maria de Merlès), Sant Miquel de Sorba (Montmajor), el Serrat dels Tres Hereus (Casserres) i les nombroses restes de superfície localitzades a Viver i Serrateix.
  La descoberta d' unes restes romanes a la serra de Noet (Avià) és un nou i valuós element a tenir en compte a l' hora d' estudiar la romanització al Berguedà. També a Viver i Serrateix s' han localitzat diversos indicis de petites vil·les romanes. De tota manera, fins ara, les poques restes existents feien pensar en una dèbil romanització que no devia esborrar el substrat indígena que va perdurar durant tota l' etapa visigòtica
  
   

• L' ÈPOCA MEDIEVAL
  
  Els primers segles medievals
  Després de la sotragada sarraïna, a partir del segle VIII, el territori Berguedà serà repoblat i organitzat pel comte indígena Borrell, a instàncies del rei franc, Lluís el Pietós. Testimonis d' aquesta tasca són les fortificacions defensives, com les del Castellot de Viver; les fundacions monàstiques, com la de Sant Salvador de la Vedella (830); les consagracions d' esglésies, com les dels castells de Lillet (833), Saldes (857) i Santa Maria d' Olvan (889), i les rompudes de terres, com les de Borredà (856).
  Vers la fi del segle IX, Guifré el Pelós continuarà la reconquesta i repoblació del territori i arribarà a la línia de Puig-reig, Merola, Serrateix, Montdarn, Casserres, Obiols, Avià, Gargallà i Sorba, zona que serà protegida amb castells defensius. Aquestes terres passaran a dependre administrativament del comtat de Cerdanya i formaran, dintre d' aquest comtat, l' anomenat pagus del Berguedà.
  En aquesta etapa, el Berguedà serà regit per vescomtes que detentaran el poder en nom dels comtes. El personatge més conegut de la família vescomtal serà el trobador Guillem de Berguedà, cavaller d' agitada vida, destra espasa i afilada ploma. De la seva obra se n' han conservat trenta-un sirventesos, en la seva major part adreçats als seus enemics polítics i religiosos i escrits amb un llenguatge ferotge i punyent. Algunes de les seves poesies, però, són d' una gran delicadesa i lirisme.
  Entre els segles XI i XIII, naixeran al Berguedà diversos llinatges feudals, entre els quals cal esmentar els Pinós, els Mataplana, els Portella i els Peguera. La nissaga més important serà la dels Pinós i Mataplana, senyors d' extensos dominis a l' Alt Berguedà.
  Juntament amb l' organització política i militar, el Berguedà també s' estructurarà des del punt de vista religiós. Esglésies i monestirs poblaran aquestes terres. Entre aquests darrers cal esmentar, per la seva especial rellevància, Sant Llorenç prop Bagà (Guardiola de Berguedà), Serrateix (Viver i Serrateix), la Portella (la Quar) i Santa Maria de Valldaura (1231). Cal esmentar, també, les canòniques de Santa Maria de Lillet, Sant Joan de Montdarn i Sant Jaume de Frontanyà, i la presència d' ordes militars, en concret, hospitalers a Berga i templers a Puig-reig.
  
  Els darrers segles medievals
  En el segle XIII naixeran, al Berguedà, els primers nuclis importants d' hàbitat concentrat. Seran els senyors jurisdiccionals els qui, amb cartes de franquesa, estimularan el seu creixement. Parlem, entre altres, de Berga, Bagà, la Pobla de Lillet, Puig-reig i Castellar de n' Hug.
  La majoria de les poblacions berguedanes veuran minvar la seva importància com a conseqüència de la profunda crisi que afectà, a partir del segle XIV, tot l' Occident medieval.
  A mitjan segle XV, la Guerra Civil Catalana i les revoltes dels remences afectaran notablement el Berguedà i l' enfonsaran en una etapa de profunda depressió de la qual la comarca no reeixirà plenament fins ben entrat el segle XVIII.
  
   

• L' ÈPOCA MODERNA
  
  Els segles XVI i XVII són segles de decadència. La comarca és terra que els senyors laics i eclesiàstics han abandonat com a residència, però de la qual no s' obliden mai de cobrar els impostos; és terra de pagesos que amb dificultats viuen d' una agricultura pobra d' autoconsum; terra de misèria i de dificultats, de boscos i camins de bast, terra propera a la frontera, on troben caliu i protecció captaires, rodamóns i bandolers, que gens s' assemblen als que la història romàntica ha elevat a la categoria de mites. És també terra de bruixes, víctimes de la marginació i de la intolerància, acusades de tots els mals i de viatjar, com a molt, a cavall d' un gat negre o d' alguna cabra. Però tots els mals tenen, sortosament, la seva fi.
  Al segle XVIII la prosperitat arraconà bona part dels maldecaps. La comarca es va omplir de gent que vivien a pagès i també als recuperats nuclis urbans. Masies, masoveries i molins espigolen un paisatge que es transforma de la mà de la introducció de nous conreus -patates, blat de moro i llegums- que guanyen espai als boscos i a les pastures i que esdevenen les menges dels pobres i del bestiar.
  Als pobles, la vila reviscola gràcies a les activitats econòmiques d' homes i dones menestrals. De totes aquestes activitats, la manufactura tèxtil esdevé la més important: paraires i teixidors de llana, agrupats en gremis i confraries, transformen l' abundant matèria primera en fil i roba, i, a finals del segle XVIII, en faixes, mitges i roba d' estam que es ven arreu del Principat. Oficis de tot tipus omplen de vida els carrers i les places de Berga, Gósol, la Pobla de Lillet, Borredà, Bagà, Gironella i fins i tot dels nous nuclis urbans com Casserres, Vilada o Olvan.
  Paletes, picapedrers i fusters no s' atraparan la feina. Treballen a tot arreu, bastint cases de poble -austeres, pràctiques, amb l' habitatge al primer pis, la botiga-obrador a la planta baixa i les golfes plenes-, molins al peu de tots els rius i rieres de la comarca, fargues (com a Castellar de n' Hug i Guardiola de Berguedà) i moltes cases de pagès, algunes de nova planta -els topònims Casanova, Caseta i Hostal Nou ens recorden la novella construcció- i altres ampliades i convertides en grans i imponents masies. A començaments del segle XIX, al terme municipal de Gisclareny, a l' Alt Berguedà, hi havia tres-centes masies habitades.
  
   

• ELS SEGLES XIX I XX : GUERRES I INDUSTRIALITZACIÓ
  
  El segle XIX és un segle de contrastos, de guerres i de fàbriques. Des de l' any 1793 fins al 1875, el Berguedà coneix anys sense pau ni treva, anys de violència protagonitzada per les contínues partides de guerrillers que sota la bandera de l' absolutisme no deixen de fer mal, primer com a defensors de la pàtria contra els heretges, republicans i imperialistes francesos, seran ben aviat defensors de l' absolutisme i enemics del nou estat liberal; més tard es transformen en defensors del legitimisme carlí i sempre antiliberal, i fins i tot enemic de la naixent industrialització, que es presenta com un motor imparable de canvi i de transformació.
  Pels volts del 1790, el fuster de Berga Ramon Farguell i Montorsí aconsegueix perfeccionar la màquina de filar anglesa i augmentar-ne el rendiment: la berguedana o maixerina converteix Berga en un dels principals centres cotoners del país. S' inicià una prosperitat que no fou truncada fins a l' any 1833, quan esclatà la Primera Guerra Carlina i s' incendiaren les fàbriques de Berga, símbol de la perillosa industrialització.
  No serà fins al 1858 que de nou es recupera, tot i que tard, la industrialització; ara és l' hora, però, de l' energia hidràulica i de les màquines mecàniques, és l' hora de l' aprofitament del Llobregat. Es fundaran al peu del riu, qualificat com el més aprofitat del món, fàbriques de filats i teixits de cotó que es transformaran en grans colònies tèxtils.
  El paisatge del Baix Berguedà, al peu del Llobregat, canvia: neix el rosari de colònies que, de Cal Rosal a l' Ametlla de Merola, transformen un paisatge rural en urbanitzat i industrial. Gent d' arreu, de la muntanya i del pla, abandonen les masoveries i l' agricultura d' autosuficiència i s' incorporen al dur treball de la fàbrica i al control social i ideològic del sistema de colònia. Els pobles situats al peu del riu creixen, es converteixen en pobles de serveis i fins i tot en surten de nous. I és que darrere de les fàbriques arriba al Berguedà el ferrocarril -és el tren dels fabricants cotoners- que a partir de 1904, arribat a peu de mina, on hi ha l' actual nucli de Guardiola de Berguedà, es converteix també en el tren del carbó, de la fusta, del ciment i de les patates.
  El segle XX és el segle del cotó, del carbó, del ciment i de les comunicacions, el segle d' una industrialització antiga que s' ha acabat. Cal Rosal, una de les colònies més grans del país, arribà a ocupar dos mil treballadors; Puig-reig era, l' any 1953, el tercer nucli cotoner de Catalunya amb 12.500 telers, 94.000 fusos i 2.200 treballadors repartits entre les set colònies del terme.
  La conca minera va esdevenir la més important de Catalunya, en nombre d' explotacions, treballadors i producció; el 1965 l' empresa Carbones de Berga, SA i les seves filials donaven feina a 2.954 treballadors, extreien 549.000 t de carbó i l' activitat econòmica representava el 60% de la comarca. També era important la mineria a la zona de l' Espà i Vallcebre i, per suposat, a Saldes, la darrera mina en actiu. La primera fàbrica de ciment de l' Estat s' inaugurà l' any 1904 al Clot del Moro; darrere seu se' n fundaren d' altres a Cercs, al Collet i a Fígols. Però els pilars econòmics de la comarca començaren a defallir els anys seixanta i setanta: ho anuncià el tancament de la fàbrica del Clot del Moro i de les vies fèrries (la de Guardiola de Berguedà-Clot del Moro desapareix l' any 1963 i la de Guardiola de Berguedà-Manresa els anys 1972-1973).
  
  La dècada dels vuitanta va estar marcada per la davallada dels sectors industrials tradicionals, tèxtil i mineria, la qual cosa ha provocat que en els darrers anys la comarca hagi evolucionat modernitzant el seu sector tèxtil i diversificant la seva activitat econòmica, tant pel que fa a la indústria, a l' agricultura i ramaderia, als serveis i molt especialment al turisme.
   

Superficie Comarcal: 1.182, 46 km2
Habitants( 1996) : 38.606 h.
Densitat: 32,7 h/km2
Municipis: 31

Cultura

Monumentos:

• Santa Maria d' Avià (s. XII)

• Sant Vicenç d' Obiols (s. X)

• Sant Serni de Clarà

• Sant Esteve de Bagà (s. XIV)

• Santuari de Paller

• Sant Joan de l' Avellanet (s. XII)

• Santa Fe de Quer (s. XVIII)

• Pont de la Vila (s. XIV) (Gòtic)

• Nucli antic de Bagà

• Santuari de Queralt (s. XVIII)

• Esglèsia Sant Joan 938 21 01 00

• Castell de Sant Ferran (s. XVI-XX)

• Sant Pere de Madrona (s. XII)

• Sant Bartomeu de la Valldan

• Sant Miquel de Fonogedell

• Sant Pau de Casserres (s. XII)

• Sant Romà de la Clusa (s. XII)

• Sant Vicenç de Castell de l' Areny (XVII)

• Santuari de Corbera (s. XVII-XVIII)

• Sant Llorenç dels Porxos (s. XI-XV)

• Santa Coloma de Can Cabra (s. XII)

• Sant Vicenç d' Espinalbet (s. XVII-XVIII)

• Sant Salvador de Vilaverd (s. XII)

• Santa Maria de Castellar de n' Hug (s.XI-XIII)

• Sant Vicenç de Rus (s. XII)

• Sant Joan de Cornudell (s. XI)

• Pont de la Farga Vella (gòtic)

• Clot del Moro i Xalet (modernista)

• Sant Jordi de Cercs

• Sant Salvador de la Vedella (s. XI-XII)

• Mare de Dèu de la Consolació (s. XVIII)

• Pont del Far (s. XI)

• Sant Quirze de Pedret (s. X)

• Pont de Pedret (gòtic)

• Castell de l' Espunyola (s. XII)

• Sant Martí de Correà (s. XVII- XVIII)

• Santa Margarida (s. XII - XVII)

• Sant Sadurní del Cint (s. XVI)

• Sant Climent de l' Espunyola (s. X-XI-XII)

• Els Sants Metges (s. XVIII)

• Sant Pere de l' Esglesiola (s. XVIII)

• Santuari dels Torrents (s. XVIII)

• Santa Cecília de Fígols (s.XII-XVIII)

• Sant Mateu de Fumanya (s. X)

• Santa Eulàlia

• Sant Marc de Cal Bassacs (Eremitòri s. IX - X)

• Santa Magdalena de Faia (s.XVIII)

• Sant Martí del Puig (s.XI)

• Esglèsia del Roser (s.XVII)

• Sant Miquel de Turbians (s.XII - XVIII)

• Santa Margarida (XVIII)

• Santa Eulàlia de Bonner

• Sant Llorenç Prop Bagà (s. XI)

• Sant Genís de Gavarròs (s.XI)

• Sant Andreu de Gréixer (s.IX)

• Sant Climent de la Torre de Foix (s.X)

• Sant Martí de Brocà (s. XVIII)

• Santa Creu de Montclar (s.XI)

• Sant Martí de Montclar (s. XII)

• Sant Esteve del Pujol de Planès (s. XI)

• Santa Maria de Sorba (s. XVII))

• Sant Miquel de Sorba

• Sant Jaume de Codonyet

• Sant Martí de les Canals del Catllarí

• Sant Feliu de Lluelles

• Sant Martí de la Nou (s. XII)

• Sant Sadurní

• Santuari de Lurdes de la Nou

• Sant Maria d' Olvan (s.XI - XII)

• El pont d' Orniu (medieval)

• Santa Maria de Valldaura

• Santa Maria de Lillet ( s. XI)

• Rotonda de Sant Miquel de Lillet (s. XI)

• Santa Cecília de Riutort (s.XII)

• Jardins Artigas (Gaudí)

• Santa Maria de Falgars (s. XVII)

• Pont Vell

• Sant Martí de Puig-reig (s. XII)

• Sant Andreu de Cal Pallot (s. XII)

• Església i pont de Periques

• Sant Marçal

• Sant Joan Degollat (XIII)

• Santa Maria de Merola

• Església de Cal Pons

• Sant Sadurní de Fonollet (XII)

• Sant Pere de la Portella (s. XII)

• Santa Maria de la Quar

• Església de Sant Maurici

• Sant Esteve de Valldoriola

• Sant Martí de Biure

• Santa Margarida de Sagàs

• Santuari de la Guàrdia

• Sant Andreu de Sagàs (s. XI)

• Santuari de Gresolet (s. XVII)

• Sant Andreu de l' Espà

• Sant Martí de Saldes (s. XII)

• Sant Jaume de Frontanyà (s. XI)

• Santuari de la Mare de Déu dels Oms

• Sant Esteve de Tubau (s. X) 7

• Capella de les Esposes

• Pont de Merlès (gòtic)

• Sant Martí de Merlès (s. XI - XVII)

• Sant Miquel de Terradelles

• Santa Maria de Ginebret (s. XI)

• Sant Pau de Pinós

• Sant Julià de Freixens (s. XI)

• Santa Magdalena de Guardiolans (s. XII - XVII)

• Monestir de Santa Maria de Serrateix

• Sant Miquel de Viver (s.XII-XVII)

• Sant Joan de Montdarn (s.XI-XVIII)

• Sant Martí de Balaguer

• Sant Pere de Serrateix (s.IX)

• Sant Vicenç de Navel
   

• Santuarios:

• Santuari de Queralt

• Santuari de Corbera

• Santuari de Lurdes

• Santa Maria de Falgars

• Santa Maria de la Quar

• Santuari de Sant Martí de Correà

• Santuari de la Guàrdia

• Santuari de Gresolet

• Mare de Déu dels Oms

Para más información ver en Monumentos

• Museos:
   

• CENTRE D' INTERPRETACIÓ DEL CATARISME

• HISTÒRIA .

• CIÈNCIES NATURALS

• DEL CIRC

• DEL CIMENT

• DEL TRANSPORT DE CATALUNYA

• DEL PASTOR

• ANISOTECA-

• DE LES MINES DE CERCS

• CASA PAIRAL TEIXIDOR-BASSACS

• MUNICIPAL

• PICASSO

• COLÒNIA VIDAL
   

Para mas información ver en museos

Rutas

• BICICLETA TOT TERRENY
  
  · RUTA DE CAPOLAT
  · RUTA DE SANT QUINTÍ / VARIANT DE CLARÀ
  · RUTA D' OBIOLS
  · RUTA DE LA QUAR / VARIANT D' OCATA
  · RUTA DE LA MATELLA
  · RUTA DE LA MATELLA/ VARIANT DE MORIPOL
  · VOLTA A MAÇANERS
  · RUTA DE LA PLETA
  · RUTA DE L' ESTANY
   

• SENDERISME:
  
  · VOLTA A LA SERRA DEL PICANCEL
  · SANT QUIRZE DE PEDRET. Camins de la Portella II
  · VILADA. Camins de la Portella III
  · BORREDÀ. Camins de la Portella IV
  · SENDER DEL CASTELL
  · SENDER DE LA FAGEDA
   

• PASSEJADA:
  
  · PASSEIG DE GRAUGÉS
  · PASSEIG A COMA
  · PASSEIG DE SALDES
  · PASSEIG DEL PUIG
  · PASSEIG DE LES FONTS
   

• PARC DEL LLOBREGAT PR-144:
  · Ruta de les colònies
   

• PARC NATURAL CADÍ-MOIXERÓ:
  EXCURSIONS A PEU:
  · Ruta del Pelaroques
  · Ruta del Trencapinyes
  · Gréixer-Ref.Sant Jordi-Penyes Altes (tríptic erxcursions a peu Parc Natural Cadí- Moixeró)
  · Coll de Pal-Puig-Llançada (tríptic erxcursions a peu Parc Natural Cadí- Moixeró)
  · Estana-Prat del Cadí-Canal del Cristall tríptic erxcursions a peu Parc Natural Cadí- Moixeró)
  · Refugi Rebost-Coma Floriu-Tosa d´Alp (tríptic erxcursions a peu Parc Natural Cadí- Moixeró)
  · Bagà-Font de l´Adou ( Fonts del Bastareny) (tríptic erxcursions a peu Parc Natural Cadí- Moixeró)
  · Pedraforca des del Refugi Lluís estrasen, pel verdet (tríptic erxcursions a peu Parc Natural Cadí- Moixeró)
   

• ITINERARIS BTT:
  · Bagà-St. Joan de l´Avellanet-Font de la Vinya Vella-Parc de la Vila
  · Bagà-Murcarols-Coll de la Bena-Gisclareny-Coll de Turbians-Bagà
  · Riu Pendís- Refugi Serrat de les Esposes-Refugi dels Cortals-Bor-Riu de Pendís
  · Tuixén-Planells de Sastró-Coll de Mola-Gósol-Coll de Josa-Josa de Cadí-Tuixén
  · Tuixén-Josa de Cadí-Coll de Jovell-Cornellana-Moló de Fórnols-Tuixén
   

• CONSELL REGULADOR CAMÍ DELS BONS HOMES:
  · Camí dels Bons homes (Gr 107)
   

• ALTRES RUTES:
  · Avià, Obiols i St. Quirze de Pedret
  · Des de la Collada del padró al cim del Puigllançada
  · El mirador de la Lluna
  · EL sender de la fageda
  · Excursió a l´església de Sant Quintí de Montclar
  · La serra del Catllaràs
  · Museus i arquitectura industrial(2)
  · Paisatge Subalpí del Berguedà
  · Passejant per Gósol
  · Pujada a la Tosa d´Alp
  · Ruta pel Romànic del Berguedà
  · Sant Quirze de Pedret i els seus voltants
  · Volta pel pla d´Anyella i pla de Rus des de la Font de Ferri
  · Ruta dels contrabandistes
  · Les fonts del Llobregat
  
  FEEC:
   

• SENDERS DE GRAN RECORREGUT (GR):
  · Gr 4
  · Gr 4-2
  · Gr 4-1
   

• SENDERS DE PETIT RECORREGUT (PR):
  
  · Pr 50
  · Pr 51
  
  Para mas información ver en rutas

Naturaleza

• MIRADORS:
  - Cal Rafalet, al barri de cal Blau, i l' anomenat Cadí, al Cap del Pla
  - Creu Missionera, a Montmajor
  - Esdevella, al cap del Grau
  - Espà
  - Figuerassa
  - Gresolet
  - La Guàrdia i Sant Andreu
  - Montbordó
  - Pla del Cingle
  - Portell i carrer de Baix,
  - President,
  - Queralt
  - Roca de la Lluna
  - Santuari de la Quar i l' ermita de Sant Isidre
  - Tres Maries
   

• PARC NATURAL CADÍ-MOIXERÓ
  MASSÍS DEL PEDRAFORCA
  FONTS DEL LLOBREGAT
  EMBASSAMENT DE LA BAELLS
  RASOS DE PEGUERA
  LLAC DE GRAUGÉS
  SERRA I SANTUARI DE QUERALT
  EL BOSC DE VENTAIOLA
  EL CASTELLOT DE VIVER
  ELS EMPEDRATS
  FONTS DEL BASTARENY O DE L' ADOU
  PARATGE DE GRÉIXER
  PLA D' ANYELLA
  RIERA DE MERLÈS
  SERRA DEL CATLLARÀS
  JARDINS ARTIGAS
   

Para mas información ver en parques naturales

• PATRIMONI NATURAL:
  
  La seva riquesa, així com l' existència de grans superfícies poc alterades, ha motivat la declaració de diversos espais protegits. El més extens i conegut, i també el que compta amb un règim de protecció més estricte, és el Parc Natural del Cadí-Moixeró, situat a l' extrem nord de la comarca i compartit amb la Cerdanya i l' Alt Urgell.
  
  Parc Natural Cadí-Moixeró:
  Aquest Parc Natural protegeix unes 40.000 ha, amb una bona representació dels paisatges, la flora i la fauna dels Prepirineus orientals. Les parts baixes són dominades sobretot per pinedes de pi roig, amb algunes fagedes, i més amunt trobem pinedes de pi negre. Aquests boscos tenen una flora i una fauna molt diverses, però no sempre fàcils d' observar. Els cims són coberts per prats i roques, on abunden els ramats d' isards. Paratges tan coneguts com el Pedraforca i les fonts del Llobregat se situen dins els límits del Parc Natural. L' espai compta amb una bona xarxa d' itineraris per fer a peu, en bicicleta o en cotxe, i també amb un servei de guies. A les oficines del Parc, que es troben a Bagà, es facilita als interessats tota la informació necessària. El paratge natural d' Interès Nacional Massís del Pedraforca té una protecció més estricta que el Parc Natural del Cadí-Moixeró.
  
  Un grau de protecció menor tenen els espais inclosos en el Pla d' espais d' interès natural (PEIN). A l' Alt Berguedà hi trobem la serra del Verd, la serra d' Ensija-Rasos de Peguera, la serra de Picancel, la serra de Queralt, la serra del Catllaràs i la serra de Montgrony, tots amb unes característiques força semblants a les del Cadí-Moixeró. Al Baix Berguedà només hi ha uns petits espais protegits als Tres Hereus, a la riera de Navel i a la riera de Merlès, que preserven paisatges típics de les terres baixes submediterrànies.
  
  PARC NATURAL CADÍ-MOIXERÓ Tel. 938 24 41 51
  Una bona part del parc és dins la comarca del Berguedà, la resta la comparteix amb l' Alt Urgell i la Cerdanya. Té un caràcter predominantment muntanyós, amb alçades de 800 a 2.670 m, amb un relleu, fauna i flora propis del Pirineu amb els seus diversos estatges. Permet la visió de paisatges i l' observació dels diferents animals i plantes.
  Accés: Pels municipis de Bagà, Castellar de N' hug, Guardiola de Berguedà, Gisclareny, Gósol, Saldes i Vallcebre. Les oficines d' informació i recepció dels visitants són a Bagà.
  
  MASSÍS DEL PEDRAFORCA Tel. 938 25 80 05
  Declarat paratge natural d' interès nacional. És el cim més esvelt i pintoresc de tot el Prepirineu occidental, i "muntanya sagrada" del Berguedà. Són característics els seus dos pollegons rocosos que formen una original enforcadura.
  Accés: Per Saldes i Gósol. A Saldes hi ha el Centre d' interpretació del Massís del Pedraforca
  
  FONTS DEL LLOBREGAT Tel. 938 25 70 97
  Conegudes arreu de Catalunya, brollen de sota el penyal on és assentat el poble de Castellar de n' Hug. Una gran cascada, d' incomparable bellesa; dóna lloc al naixement del riu Llobregat.
  Accés : Abans d' arribar a Castellar de n' Hug, des de l' Hostal les Fonts
  
  EMBASSAMENT DE LA BAELLS Tel. 938 24 78 90/938 23 81 28
  Embassament de gairebé 6 km de llarg, entre muntanyes. És un bonic paratge que es reparteix entre els municipis de Cercs i Vilada. S' hi pot practicar la pesca i els esports nàutics: rem, vela, esquí nàutic, natació, etc.
  Accés: Municipis de Cercs i Vilada
  
  RASOS DE PEGUERA Tel. 938 21 05 85
  És un punt d' incomparable bellesa: planells i clotades formen els Rasos i els Rasets. L' estació d' esquí que hi ha és ideal per a la família i per als principiants. Per la mateixa carretera es pot accedir als magnífics plans de Campllong i de Puigventós.
  Accés: Des de la C-16 cal agafar l' entrada de Berga nord i continuar direcció a Rasos de Peguera.
  
  LLAC DE GRAUGÉS ( Avià) Tel. 938 23 00 00
  Llac artificial construït el segle passat. Els cignes del llac i la vegetació existent a l' entorn fan d' aquest indret un lloc bonic i agradable.
  Accés: Des de Berga cal agafar la ctra. direcció Avià, en arribar a l' alçada del Poligon Industrial ens indica Graugés.
  
  SERRA I SANTUARI DE QUERALT
  Sobre la ciutat de Berga, aquesta serra separa l' Alt del Baix Berguedà. S' hi troba la font Negra, el santuari de Queralt, presidit per la imatge de Santa Maria (s. XIV) i el magnífic mirador panoràmic, anomenat "balcó de Catalunya".
  Accés: Des de la C-16 cal agafar l' entrada de berga nord i contiuar direcció al santuari de Queralt
  
  EL BOSC DE VENTAIOLA Tel. 938 23 61 46
  Paratge poblat d' una infinitat de pins i amb una extensa esplanada, on hi ha la font del Roure, anomenada així pel fet d' estar envoltada de grandiosos i centenaris roures. És un lloc idoni per al descans i la relaxació.
  Accés: Es troba a la carretera que porta al santuari de Falgars des de la Pobla de Lilllet.
  
  EL CASTELLOT DE VIVER Tel. 937 44 91 32
  És una grandiosa pedra que té forma arrodonida i que servia de base a la torre d' un antic castell, del qual encara queden restes. El conjunt integra un paratge d' una gran bellesa paisatgística i constitueix una defensa natural.
  Accés: per Viver i Serrateix
  
  ELS EMPEDRATS Tel. 938 24 40 13
  Petit canó engorjat pel qual discorre el camí, entre blocs de roca, saltants d' aigua, zones ombrívoles, etc,.tot remuntant el torrent del Forat.
  Accés: Des de Bagà, agafar la carretera que porta a Gisclareny, abans de creuar el riu trencar a la dreta.A 2 km masia l' Hostalet-Font Nostra, surt un camí , a la dreta que porta a l' inici dels empedrats.
  
  FONTS DEL BASTARENY O DE L' ADOU Tel 938 24 40 13
  Cavitat oberta en una roca amagada per la vegetació, d' on sorgeixen les aigües del naixement del riu. A uns 200 m més avall es forma una espectacular cascada i, poc després, el bullidor de Sant Esteve.
  Accés: Des de Bagà , s' ha d' agafar la ctra. que voreja el Bastareny i trencar per una pista de 3Km abans de creuar el riu. Són a 4 km. de la vila de Bagà
  
  PARATGE DE GRÉIXER Tel. 938 22 70 59/938 24 40 13
  Lloc meravellós adossat a la serra del Moixeró. Petit llac artificial i bonic bosc de roures i faigs que, sobretot a la tardor, tenen gran varietat de colors.
  Accés: Per la carretera de Bagà a Coll de Pal, a 5 km, una pista de 400m hi porta.
  
  PLA D' ANYELLA Tel. 938 25 70 97
  Plans amb extensos prats característics de l' alta muntanya, amb la seva típica vegetació. A l' estiu es poden contemplar grans ramats de xais, ovelles i vaques. També, quan és el temps, s' hi poden collir els olorosos moixernons.
  Accés: Des de Castellar de N' Hug agafar la carretera de la Molina
  
  RIERA DE MERLÈS Tel. 938 23 91 51/938 25 04 00
  La riera de Merlès forma un magnífic paratge natural de 28 km. Cal destacar les goles de les Heures de la Quar, on el riu passa engorjat; el frec constant de l' aigua ha donat a les roques unes formes espectaculars.
  Accés: Desde el municipis de Borredà, Sta Maria de Merlès
  
  SERRA DEL CATLLARÀS Tel. 938 23 61 46
  Té una extensió d' unes 1.200 ha, milers de pins i multitud de fonts i de camins. Els seus paratges, de diversos colors segons les estacions, i la varietat d' arbustos, són l' admiració dels seus visitants. Hi podem trobar moixernons, maduixes, gerds i l' apreciada "flor de neu".
  Accés: Ctra. del Santuari de Falgars un cop a dalt continuar la pista.
  
  JARDINS ARTIGAS Tel. 938 23 61 46
  Projectats per Antoni Gaudí (1905), a la Pobla de Lillet, amb el mateix criteri naturalista del Parc Güell i amb la diferència de l' abundor d' aigua del Llobregat.
  Accés: Per la Pobla de Lillet.
   

• MIRADORS:
  
  Situats en llocs estratègics, els miradors us permetran gaudir d' unes àmplies i meravelloses panoràmiques. Sense ser-hi tots, els més interessants els hem endreçat per ordre alfabètic.
  
  - Cal Rafalet, al barri de cal Blau, i l' anomenat Cadí, al Cap del Pla. Tots dos a Gironella i des dels quals es pot contemplar una magnífica vista del poble i la comarca: es poden distingir nuclis com Berga, Olvan, Cal Rosal, Sant Maurici i muntanyes com Queralt, la Figuerassa, cim d' Estela i els Rasos.
  - Creu Missionera, a Montmajor; situat a la finca de can Sabata vora la torre del Foc, amb una gran creu i amb unes vistes panoràmiques excel·lents.
  - Esdevella, al cap del Grau; amb vistes a Vallcebre i coll de Pal.
  - Espà, prop del poble d' aquest nom, entre Saldes i Gósol.
  - Figuerassa, situat sobre aquesta serra en el límit dels municipis de Cercs i Berga; amb vistes sobre el pantà de la Baells, Berga, Baix Berguedà, Montseny, Montserrat, cim d' Estela i Rasets.
  - Gresolet, a la carretera que va de Saldes al refugi Lluís Estasén, sota el Pedraforca.
  - La Guàrdia i Sant Andreu, al municipi de Sagàs.
  - Montbordó, al nucli de Serrateix, punt més elevat d' aquest municipi; amb una magnífica vista del Prepirineu i el Pirineu.
  - Pla del Cingle, al terme de Sant Jaume de Frontanyà, des d' on es poden veure el Montseny i Montserrat.
  - Portell i carrer de Baix, a Castellar de n' Hug; amb vistes sobre la vall del Llobregat.
  - President, al paratge dels Orris per la carretera de Bagà a coll de Pal; encarat cap a les Penyes Altes i el serrat Gran.
  - Queralt, en el santuari del mateix nom, a Berga, merescudament anomenat "balcó de Catalunya", en un dia clar es pot veure fins el mar, les muntanyes de Montserrat i el Montseny. No podem marxar de Queralt sense visitar el Santuari, el cambril de la Verge i la Cova.
  En el mateix indret trobem l' inici del Camí dels Bons Homes (GR 107), la rampa de llançament del parapent i nombrosos senders de gran bellesa paisatgística.
  - Roca de la Lluna, al Catllaràs, a 1.438 m d' alçada i amb vistes al Pirineu, Puigmal, Puigllançada, serra del Cadí, Pedraforca, coll de Pal, Taga, Rasos de Tubau i Rasos de Peguera.
  - Santuari de la Quar i l' ermita de Sant Isidre, a la Quar.
  - Sobrepuny i serrat del Migdia, a Vilada.
  - Tres Maries, a Capolat s' hi accedeix a partir de la carretera que va de Berga a Sant Llorenç de Morunys.

CALENDARI FESTIU

• GENER:
  
  DATA /FESTA /MUNICIPI
  Gener Mostra d' Embotits Puig-reig
  Gener Fira de Reis Puig-reig
  Gener Fira del Cavall Puig-reig
  6 de gener Fira de Reis Montclar
  Diumenge després de Sant Antoni (17 de gener) La Corrida Puig-reig
  20 de gener Àpat dels Pobres-Festa de Sant Sebastià Olvan
  22 de gener Festa de Sant Vicenç Castell de l' Areny
  Últim diumenge de gener Festa de Sant Antoni Berga
   

• FEBRER:
  
  DATA/ FESTA/ MUNICIPI
  2 de febrer Festa de la Candelera Castellar del Riu
  11 de febrer Festa del Santuari de Lourdes La Nou de Berguedà
  2n diumenge de febrer Fira de Productes Naturals Bagà
  14 de febrer Festa de l' Arròs Bagà
  14 de febrer Festa de Sant Valentí Viver i Serrateix
  3r diumenge de febrer Matança del Porc i Trobada de Geganters Borredà
  22 de febrer Carnaval a la Neu a Coll de Pal Bagà
  27 de febrer Baixada de Torxes Bagà
   

• MARÇ:
  
  DATA/ FESTA /MUNICIPI
  8 de març Certamen Comarcal Unió Ocellaire Gironella
  Diumenge abans de Sant Josep Fira de Sant Josep Gironella
  Sant Josep Festa Major d' Hivern Casserres
  25 de març Aplec a l' ermita de la Mare de Déu del Castell Saldes
   

• ABRIL:
  
  DATA/ FESTA /MUNICIPI
  4 d' abril Festa Major de Sant Feliu de Lluelles Montmajor
  11 d' abril Festa de la Xocolatada Avià
  Abril Festa de la Truitada Bagà
  El diumenge més proper a Sant Marc Truitada i Vot de Poble a Sant Marc La Pobla de Lillet
  Dilluns de Cinquagesma Dansa de Falgars La Pobla de Lillet
  Dilluns de Pasqua Aplec a la Quar La Quar
  Dilluns de Pasqua Festa de Sant Sebastià Montclar
  Dilluns de Pasqua Aplec al Santuari dels Oms Sant Jaume de Frontanyà
  Dilluns de Pasqua Festa de la Truitada Vilada
  Diumenge després de Pasqua Festa de la Truitada Vallcebre
  La Trinitat Festa Major de Viver Viver i Serrateix
  15 dies després de Pasqua Fira de Productes Artesans Casserres
  15 dies després de Pasqua Romeria a Sant Jordi Cercs
  15 dies després de Pasqua Festa de la Truita Sant Julià de Cerdanyola
  25 d' abril Festa de Sant Marc Berga
  25 d' abril Vot de Poble a Sant Marc Gironella
  25 d' abril Aplec a Sant Marc Guardiola de Berguedà
  25 d' abril Romeria a Sant Marçal Puig-reig
  Últim diumenge d' abril Festa Major de la Torreta Montmajor
   

• MAIG:
  
  DATA /FESTA /MUNICIPI
  Maig Fira d' Artesania i Trobada d' Acordionistes Bagà
  Maig Festa de la Llar del Pensionista Guardiola de Berguedà
  Maig-juny Festa Major Puig-reig
  1r diumenge de maig Festa Major de Sorba Montmajor
  1 i 2 de maig Fira de Maig Berga
  3 de maig Aplec de Roca-sança Bagà
  2n diumenge de maig Festa Major de Serrateix Viver i Serrateix
  2n diumenge de maig Festa del Roseret Cercs
  2n diumenge de maig Festa de la Truitada Guardiola de Berguedà
  10 de maig Aplec a Sant Miquel de Turbians Gisclareny
  Diumenge més proper a l' 11 de maig Vot de Poble a Falgars Sant Julià de Cerdanyola
  3r diumenge de maig Festa Major del Pujol de Planès Montmajor
  3r diumenge de maig Festa Major de Gargallà Montmajor
  15 de maig Fira de Sant Isidre Castell de l' Areny
  15 de maig Romeria a Sant Isidre (Festa Major) Gisclareny
  16 de maig Festa de la Truitada Bagà
  17 de maig Festa de la Cançó de Muntanya Bagà
  15, 16 i 17 de maig Festa Major de Graugés Avià
  Últims de maig-primers de juny Concurs de Flors Silvestres Gironella
   

• JUNY:
  
  DATA/ FESTA/ MUNICIPI
  Corpus (variable) La Patum Berga
  Pasqua Granada Festa Major de Cinquagesma La Pobla de Lillet
  1 de juny Festa Major de Puig-reig Puig-reig
  13 de juny Festa Major de Farners Saldes
  Cap de setmana anterior a Sant Joan Festa Major de Cal Riera Puig-reig
  Cap de setmana més proper a Sant Joan Festa Major de Cal Vidal Puig-reig
  23 de juny Flama del Canigó Gironella
  24 de juny Aplec a Sant Joan de l' Avellanet Bagà
  24 de juny Festa Major de Taravil Capolat
  24 de juny Festa de Sant Joan de Cornudell Castellar de n' Hug
  24 de juny Festa de les Heures La Quar
  24 de juny Festa Major de Sant Joan de Montdarn Viver i Serrateix
  20 i 21 de juny Festa Major de la Plana Avià
  20 i 21 de juny Festa Major de Viladomiu Nou Gironella
  23 i 24 de juny Festa Major de Sant Joan (Cal Marçal) Puig-reig
  23, 24 i 25 de juny Festa Major de Vilada Vilada
  27 de juny Romeria a Sant Pere de Madrona Berga
  27 i 28 de juny Festa Major de Terradelles Bagà
  28 de juny Trobada de Poblatans al Santuari de Falgars La Pobla de Lillet
  Últim diumenge de juny Festa de la Portella La Quar
   

• JULIOL:
  
  DATA/ FESTA /MUNICIPI
  1ª quinzena de juliol Festa Major de Cal Rosal Olvan
  Juliol Nits Musicals Guardiola de Berguedà
  Juliol Festa de Sant Cristòfol Montmajor
  Juliol Festa de Sant Cristòfol Puig-reig
  Juliol Trobada de Músics Locals Puig-reig
  Juliol Festa de Santa Marta Puig-reig
  Juliol Trobada d' Acordionistes Saldes
  Diumenge després de Sant Pere Festa de Sant Pere de Madrona Berga
  Diumenge després de Sant Cristòfol Festa Major de Capolat Capolat
  Diumenge abans de Sant Cristòfol Festa de Sant Cristòfol Vallcebre
  1r dissabte de juliol Aplec de la Vila de Cercs Cercs
  4 de juliol Festa de les Entitats Bagà
  Cap de setmana proper al 10 de juliol Festa dels Cristòfols Berga
  11 de juliol Aplec a Montgrony Castellar de n' Hug
  12 de juliol Festa Major de Viladomiu Vell Gironella
  16 de juliol Romeria del Carme a Periques Puig-reig
  3r diumenge de juliol Fira d' Artesania Avià
  3r diumenge de juliol Festa del Segar i del Batre Avià
  3r diumenge de juliol Diada Nacionalista del Pi de les Tres Branques Castellar del Riu
  3r diumenge de juliol Festa Major de Maçaners Saldes
  18 de juliol Trobada d' Acordionistes Avià
  18 de juliol Trobada de Rodamóns Gironella
  18 de juliol Gimcana dels Camioners Gironella
  Diumenge més proper al 20 de juliol Dinar de Germanor Sant Jaume de Frontanyà
  Diumenge més proper al 20 de juliol Dinar recuperació municipi Sant Julià de Cerdanyola
  19 de juliol Trobada de Puntaires Avià
  20 de juliol Festa de Santa Margarida Gósol
  4t diumenge de juliol Festa dels Elois Berga
  25 de juliol Festa Major Sant Jaume de Frontanyà
  26 de juliol Festa del Jovent Avià
  De l' 11 al 19 de juliol Rescat de les Cent Donzelles i Mercat Medieval Bagà
  18,19 i 20 de juliol Festa Major de Cal Bassacs Gironella
  30 i 31 de juliol Festa Major Bagà
  Últim cap de setmana de juliol Trobada Gegantera Sant Julià de Cerdanyola
   

• AGOST:
  
  DATA/ FESTA/ MUNICIPI
  Juliol-agost Saldes Actiu Saldes
  Agost Nits Musicals Guardiola de Berguedà
  1r dissabte d' agost Festa de la Xocolatada Gósol
  1r diumenge d' agost Festa Major de l' Estiu La Nou de Berguedà
  1r diumenge d' agost Festa Major de Montclar Montclar
  1r diumenge d' agost Festa Major Olvan
  1r cap de setmana d' agost Festa del Cobert de Puigcercós Borredà
  1, 2 i 3 d' agost Festa Major Bagà
  2 d' agost Festa del Turisme Saldes
  4 d' agost Festa de Sant Esteve, copatró de Llinars Castellar del Riu
  6 d' agost Festa de Sant Urbici Viver i Serrateix
  2n cap de setmana d' agost Festa Major de l' Espunyola L' Espunyola
  Mitjans d' agost Festa del Tomarro La Nou de Berguedà
  10 d' agost Festa Major de Sant Llorenç Guardiola de Berguedà
  14 d' agost Trobada d' Acordionistes Bagà
  3r diumenge d' agost Festa del Segar Gósol
  15 d' agost Aplec a Santa Maria Avià
  15 d' agost Festa Parroquial Borredà
  15 d' agost Concurs de Flors de Muntanya La Pobla de Lillet
  15 d' agost Festa Major de la Preixana Montmajor
  15 d' agost Dinar de Germanor Sant Jaume de Frontanyà
  15 d' agost Trobada d' Acordionistes Puig-reig
  15 d' agost Festa Major Santa Maria de Merlès
  14 i 15 d' agost Festa del Turisme Castellar de n' Hug
  Entre 14 i 16 d' agost Passejades Musical als Jardins Artigas La Pobla de Lillet
  Del 14 al 17 d' agost Festa Major Gósol
  14, 15 i 16 d' agost Festa Major Vallcebre
  20 d' agost Nits Musicals del Comte Arnau Castellar de n' Hug
  22 d' agost Sardinada de Terradelles Bagà
  Diumenge després del 16 d' agost Festa Major Gironella
  26 d' agost Festa Major de Severina Saldes
  29 d' agost Trobada d' Esbarts Bagà
  Diumenge després del 24 d' agost Festa Major d' Estiu Casserres
  Diumenge després del 15 d' agost Festa Major de Malanyeu La Nou de Berguedà
  Diumenge després del 27 d' agost Baixada d' Andròmines Avià
  Penúltim cap de setmana d' agost Festa Major Borredà
  Últim diumenge d' agost Festa Major Avià
  Últim diumenge d' agost Concurs Internacional de Gossos d' Atura Castellar de n' Hug
   

• SETEMBRE:
  
  DATA /FESTA /MUNICIPI
  Setembre Trobada d' Esbarts Bagà
  Setembre - novembre Mercat del bolet Guardiola de Berguedà
  Setembre - novembre Mercat del bolet Olvan (Cal Rosal)
  Setembre Trobada de Gegants a l' Ametlla de Merola Puig-reig
  Setembre Festa dels Avis de Puig-reig Puig-reig
  1r cap de setmana de setembre Festa Major de Montmajor Montmajor
  1r diumenge de setembre Festa Major de la Rodonella Cercs
  1r diumenge de setembre Festa Major de Sant Maurici La Quar
  8 de setembre Gala de Queralt Berga
  8 de setembre Festa Major de Llinars Capolat
  8 de setembre Festa Major de Llinars Castellar del Riu
  8 de setembre Aplec a Falgars La Pobla de Lillet
  8 de setembre Festa de la Mare de Déu de Gresolet Saldes
  Segon dissabte de setembre Festa Major Sant Julià de Cerdanyola
  11 de setembre Diada a la Plaça Major Borredà
  11 de setembre Festa Major d' Hivern La Nou de Berguedà
  11 de setembre Mercat Tradicional de l' 11 de setembre Montmajor
  11 de setembre Pujada al Serrat del Migdia Vilada
  11 de setembre Diada Bagà
  2n diumenge de setembre Festa Major de Sant Corneli Cercs
  2n diumenge de setembre Festa Major de Correà L' Espunyola
  2n diumenge de setembre Festa Major de Correà Montmajor
  Diumenge després de 8 setembre Gala de Corbera Castellar del Riu
  3a setmana de setembre Setmana Homenatge a la Gent Gran Avià
  3a setmana de setembre Festa Major de l' Ametlla de Merola Puig-reig
  13 de setembre Aplec de Paller Bagà
  2a quinzena de setembre Fira dels Caçadors Bagà
  21 de setembre Fira-Subhasta del Vehicle Usat Berga
  29 de setembre Festa de Sant Miquel Viver i Serrateix
  28 i 29 de setembre Festa de Sant Miquel Castellar de n' Hug
  Últim diumenge de setembre Romeria al Santuari de Queralt Avià
  Últim diumenge de setembre Festa de Sant Quirze de Pedret Berga
  Últim diumenge de setembre Festa de Santa Tecla Berga
  Últim diumenge de setembre Festa Major d' Espinalbet Castellar del Riu
  Últim diumenge de setembre Aplec als Sants Metges L' Espunyola
  Últim diumenge de setembre Festa del Bolet La Pobla de Lillet
  Últim cap de setmana de setembre Festa Major de Fonollet Puig-reig
  Temporada de bolets Mercat del Bolet La Pobla de Lillet
   

• OCTUBRE:
  
  DATA/ FESTA/ MUNICIPI
  Octubre Festa de la Gent Gran Guardiola de Berguedà
  Octubre Festa Major del Bolet Vilada
  1r dissabte d' octubre Festa d' Octubre Viver i Serrateix
  1r diumenge d' octubre Festa dels Bolets Berga
  1r diumenge d' octubre Festa dels Bolets Castellar del Riu
  1r diumenge d' octubre Festa Major de Cercs Cercs
  1r diumenge d' octubre Festa Major Gisclareny
  1r diumenge d' octubre Festa Major del Roser La Pobla de Lillet
  1r diumenge d' octubre Festa Major de la Guàrdia Sagàs
  1r diumenge d' octubre Festa Mil·lenària del Monestir Viver i Serrateix
  1r cap de setmana d' octubre Festa Major de Cal Pons Puig-reig
  2n diumenge d' octubre Aplec del Remei Avià
  12 d' octubre Fira dels Bolets i Gastronòmica Vilada
  3r diumenge d' octubre Festa de Sant Galderic Castellar del Riu
  15 d' octubre Festa de Sant Galderic Fígols
  16 d' octubre Festa de Sant Galderic Sagàs
  Diumenge després del 18 d' octubre Aplec a Sant Serni Clarà Avià
  29 de setembre Festa de Sant Miquel Viver i Serrateix
  31 d' octubre Fira de Tots Sants Gósol
  31 d' octubre Castanyada L' Espunyola
  Últim diumenge d' octubre Festa del Bolet Olvan (Cal Rosal)
   

• NOVEMBRE:
  
  DATA /FESTA /MUNICIPI
  Novembre Festa de la Llar del Pensionista Guardiola de Berguedà
  1 de novembre Fira de Guardiola Guardiola de Berguedà
  1r dissabte de novembre Festa de les Entitats Avià
  2 de novembre Fira de Tots Sants Bagà
  3 de novembre Fira de la Tardor La Pobla de Lillet
  8 de novembre Aplec a Sant Martí del Puig Bagà
  Diumenge després de Sant Martí Festa Major de Coforb Capolat
  11 de novembre Festa de Sant Martí La Nou de Berguedà
  11 de novembre Festa de Sant Martí Puig-reig
  11 de novembre Festa Major d' Hivern Saldes
  11 de novembre Festa de Sant Martí Santa Maria de Merlès
  22 de novembre Festa Major de Fígols Fígols
  29 de novembre Aplec a Sant Andreu de Gréixer Guardiola de Berguedà
  30 de novembre Aplec a Sant Martí del Puig Gisclareny
  30 de novembre Romeria a Sant Andreu de Cal Pallot Puig-reig
  30 de novembre Festa Major de Sagàs Sagàs
   

• DESEMBRE:
  
  DATA/ FESTA/ MUNICIPI
  4 de desembre Festa de Santa Bàrbara Cercs
  4 de desembre Festa de Santa Bàrbara Saldes
  6 de desembre Mostra i Mercat de les Golfes Bagà
  8 de desembre Fira de la Puríssima Gironella
  8 de desembre Fira d' Artesania Gironella
  8 de desembre Festa Major de la Puríssima Guardiola de Berguedà
  11 de desembre Festa de Santa Eulàlia Berga
  13 i 14 de desembre Fira Mercat de Nadal Berga
  Abans de Nadal Mercat del Tió Guardiola de Berguedà
  Nit de Nadal (24 de desembre) Fia-faia Bagà
  Nit de Nadal (24 de desembre) Fia-faia Sant Julià de Cerdanyola
  Nadal Concurs de Pessebres en Miniatura Avià
  Nit de Nadal (24 de desembre) Festa del Blat de moro Vallcebre
  31 de desembre Sopar de Cap d' Any Sant Julià de Cerdanyola
  Diumenge després de Sant Andreu Festa Major de Sant Andreu-Farners Capolat
  Últim diumenge de desembre i els quatre primers diumenges de gener Els Pastorets de l' Ametlla de Merola Puig-reig